Saltar al contenido

Fulletó del mandat popular (8): Al cor de les tenebres

27/10/2017

Cuba

Puigdumonde se sent arrabassat, deixant-se arrossegar per les aigües d’un riu fosc i immens. De tant en tant crida el nom d’en Ploreres, però només rep per resposta unes ràfegues ventoses que li ennuvolen encara més l’enteniment. És incapaç de discernir on acaba la fortor d’excreció i on comença la seva pròpia essència com a líder.

Entre boires pudents, sent lluir la blancor europea de la seva pell al bell mig del cor de les tenebres. Sura sobre la coberta d’una formidable embarcació que remunta el riu contra corrent. Al seu costat viatja el seu admirat Degrelle, gairebé tan bon patriota i periodista com ell mateix, i tan devot i pur com en Ploreres, amb qui comparteix idèntica pulcritud i honestedat com a historiador. Unes passes més enllà, al costat del vell timó del nostramo, fent anar i venir sengles gats de nou cues, els insignes i pigats avantpassats del seu mestre i mentor, Artur Massagran, el pidolaire.

El somriure perfecte de Massagran li il·lumina el camí, riu amunt, com si davant de la proa brillés tot l’or sostret al poble durant trenta-cinc anys. Al pal més alt flamen les barres i l’estel que, rera un tel de boira, sembla esdevenir una creu gammada llampant i virolada.

A la bodega del vaixell s’amuntega la càrrega de morenos que, sota l’esquinç de les fuetades, es consolen tot cantant la vidalita. Mentre es palpa entre les cuixes, confirmant la seva falta d’atributs, somriu en recordar que, quan era un minyó, somiava que era l’amo i senyor d’una fàbrica de conguitos. Que dolça és la pàtria quan te l’ensenyen a estimar des de petitó, cantant l’himne de bon matí, a l’escola, saludant a la romana, amb quatre dits, com a bons fills de Springfield: Catalunya, tot plorant, tornarà a fer molta pena, però nosaltres nem robant i evadint totes les peles. Anem mamant! Anem mamant de la mamella grossa! Anem mamant!

De sobte, s’escolta  un esvalot que s’enlaira des del fons de la bodega. Un moreno s’ha revoltat, estira de ferm la punta del fuet i en Massagran gran cau de morros. Esclata el brogit de la rebel·lió que creix més i més, amenaçant amb prendre el timó del vaixell. Una crisi! Arriba la crisi! Allà, lluny, fa olor de formatge! Puigdumonde es llança a l’aigua, abandonant la nau a la seva sort.

– On anem Ploreres?

-Ja t’ho he dit, capsigrany, a Bèlgida! El rei Leopold ens espera! Fundarem la República Democràtica del Cocomotxo!

Anuncios

Los comentarios están cerrados.

A %d blogueros les gusta esto: