Skip to content

romanç patriòtic

16/12/2015

magranetis

 

Eres al mig del camí,

oberta com una magrana,

et vaig tocar el virolai,

vam ballar una sardana

i els saltirons dels teus pits

ens van fer tornar la gana.

 

Vaig tastar un bon figot,

tu la crema catalana

i aromes de Montserrat

que del meu cau foll emanen,

perfumant-te el bacallà

amb alegria gitana.

 

Ara tenim dos fills

i un casal a la muntanya,

principals del Principat,

enxanetes de la flama,

el ramat va ben lligat

amb l’esquella estelada.

Los comentarios están cerrados.

A %d blogueros les gusta esto: