Skip to content

Davallats al pou

29/06/2013

Leni_Riefenstahl

Sento tristesa, fàstic i vergonya. Sou tan bruts i mentiders com ells, igual de manipuladors i de simplistes, i heu embrutat en una sola nit bona part del més noble llegat de la nostra cultura.

He perdut la poca confiança que tenia en vosaltres, en la vostra pretesa bona fe i puresa d’intencions. Us ompliu la boca amb les paraules llibertat i democràcia, i heu demostrat clarament que l’únic lliure albir que defenseu és el vostre.

La televisió pública, que financem des del primer fins l’últim dels ciutadans, s’ha convertit en altaveu d’un acte de propaganda partidista. Perquè no esteu defensant la llibertat d’escollir, esteu demandant directament la independència. Exigiu, per tant, un dret a decidir que passa per damunt del dret d’escollir. No voleu que esculli entre dues opcions o més, exigiu que prengui una decisió que ja ve presa per endavant. I, per aconseguir-ho, no teniu escrúpols a l’hora d’embolicar els nens amb senyeres i fer que les enlairin quan el tràveling de torn ho demani.

A cada frase que pronuncieu, us apropieu de Catalunya, amb el benentès que els que no comparteixen el vostre destí manifest ja no en formem part. I encara aneu més enllà, i teniu la barra de pronunciar-vos en nom d’aquests Països Catalans, sobre els que també us veieu en cor de decidir.

A quedat ben clar que no defenseu cap dret a escollir i que la televisió pública no és de tots, sinó vostra. Si avui no teniu cap mirament a l’hora de fer una cosa com aquesta, què no estareu amatents ha consumar quan tot el poder s’aplegui a les vostres mans?

Cada vegada us assembleu més a ells i, per desgràcia, cada cop tinc menys dubtes que ho acabareu sent.

Los comentarios están cerrados.

A %d blogueros les gusta esto: